Especialistes en tractaments d'addicció als videojocs
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha inclòs l’addicció als videojocs com a trastorn mental. Aquesta addicció provoca un increment del desig de jugar i una substitució d’activitats per a estar enganxat a la pantalla.
Quins són els símptomes de l'addicció als videojocs en adolescents?
El que és més complicat, en la majoria de casos, és detectar l’addicció del nostre fill/a. I és que, sovint, no és senzill distingir entre una pràctica habitual o una cosa molt puntual.
Aquests són els principals símptomes que causen l’addicció als videojocs:
- Aïllament social i familiar
- Dificultat per mantenir relacions amb els seus iguals (amics/gues)
- Ús dels videojocs per canalitzar l'estrès del dia a dia o alguna problemàtica subjacent
- Baix rendiment escolar
- Pensament recurrent de voler jugar
- Dolor muscular per mala postura
- Substitució d'activitats (deixar de fer coses per jugar)
- Síndrome d'abstinència (mono) en deixar de jugar
- Pèrdua de la noció del temps (evasió)
- Explosions d'empipament i ira (frustració i irritabilitat)
Conseqüències de l'addicció als videojocs
- Aïllament del món real.
- Oscil·lacions de l'estat d'ànim.
- Problemes de son.
- Disminució del rendiment acadèmic.
- Conflictes familiars i augment de l´agressivitat.
- Porta oberta cap a altres perills/conductes desconeguts.
- Problemes d'higiene i alimentació.
- Manca d'interès en altres activitats (llegir, esport, art, extraescolars...).
- Manca de desenvolupament personal i futur dificultós.
- Fascinació per l'aparell i les seves novetats.
Com és el tractament d'addicció als videojocs en adolescents?
Desconect@ ha creat el primer tractament a nivell mundial per a addictes als videojocs (2012). S’hi detecta la causa del malestar, s’elimina el joc i es donen les eines familiars, socials, emocionals i acadèmiques necessàries per a un futur millor forjat.
- Teràpia individual amb psicòloga de referència i teràpia de grup.
- Teràpia familiar individual i en grup.
- Tallers educatius.
- Psiquiatria i psicologia.
- Coordinació amb el centre educatiu.
Preguntes freqüents sobre l'addicció als videojocs
Sens dubte. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha reconegut l’addicció als videojocs com a trastorn mental, sostenint que una minoria de jugadors podria desenvolupar un ús addictiu dels videojocs amb una simptomatologia similar a l’addicció a les drogues. Ser addicte a alguna cosa et limita en la teva vida i genera problemes constants a nivell social, familiar i laboral. Quin tipus d’addicció? És el menys important.
En cas de necessitar-ho, sí. El malestar anterior al joc acostuma a ser el motiu per caure a l’addicció. Tinc un problema i no sé com afrontar-ho. Troba a la pantalla una evasió i relaxació. No penso en els meus problemes, em sento acceptat. Quan elimines psicoterapèuticament el problema, desapareix la necessitat i la dependència.
El teu fill no perdrà amics o es quedarà sol. Al contrari, tindrà més habilitats socials reals (no a través d’una pantalla) que li faran saber-se desenvolupar millor en el seu grup d’igual. El desenvolupament d’aquesta conducta problemàtica podria deure’s a un mecanisme d’afrontament davant problemes o dificultats socials dels adolescents. La baixa competència social seria un factor de risc per al desenvolupament d’addicció als videojocs. Hem d’oferir alternativa a la diversió i ensenyar-li a gestionar emocions, frustracions i immediatesa.
No és difícil endevinar que els dissenyadors de videojocs volen que els usuaris juguin el màxim de temps possible per al seu propi benefici. Els generen L’OBLIGACIÓ DE JUGAR TOTS ELS DIES I ALTRES ESTRATÈGIES D’Enganxament.
La dopamina, el neurotransmissor conegut com l’hormona de la recompensa (o el plaer) augmenta la seva disponibilitat cerebral cada cop que algú guanya jugant. A aquest aspecte biològic se li poden unir altres factors de risc: la comunicació intrafamiliar, el temperament i la personalitat del jugador, la situació, la baixa autoestima, l’estil de vida sedentari, conflictes intrafamiliars, o les escasses alternatives d’oci sense pantalles.
Molts dels jocs actuals tenen missions diàries. Et demanen jugar cada dia per accedir als requisits per tenir un personatge millor, o més nivell.
La gran majoria de videojocs incorporen estratègies i recursos que tradicionalment són presents als jocs d’atzar, com són els cofres sorpreses o casinos. No hi ha retorn econòmic, però és una experiència i un aprenentatge de la dinàmica del joc d’atzar. Un adolescent no hauria de tenir contacte amb aquesta mena d’experiències.
El videojoc té una regulació: el codi PEGI, que orienta sobre edats i continguts. El Sistema PEGI (Pan European Game Information) és un mecanisme d’autoregulació dissenyat per la indústria per a dotar als seus productes d’informació orientativa sobre l’edat adequada per al seu consum.
És a dir, la pròpia indústria dels videojocs és qui posa l’edat recomanada….
Per descomptat. Grans tecnològiques han desenvolupat plataformes perquè els jugadors hi interactuïn mentre juguen, coneguts i desconeguts amb el risc que ella implica.
El teu fill veurà vídeos d’altres jugadors jugant (fins i tot referents actuals com els Youtubers), això genera més necessitat de jugar.
Una porta oberta al joc d’atzar: L’últim informe de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions, del 2018, recollia que un 82% dels joves entre 14 i 18 anys havia jugat a videojocs el darrer any, la meitat dels quals setmanalment, i la gran majoria una mitjana de dues hores al dia. Tres de cada deu afirmaven haver gastat diners en el joc per millorar la seva posició, personatge, accessoris o imatge. I el 6% del total presentaria un potencial trastorn per l’ús de videojocs.
“Hi pot haver absentisme escolar, un nivell d'estrès i ansietat, estan més irritables o agressius, deixen de fer activitats quotidianes, de cuidar la seva higiene, menjar amb ordre, de vestir-se, de sortir i de tenir relacions socials. Deixen de fer allò que els beneficia... és progressiu, difícil de diagnosticar i altament perjudicial."
Menors d'edat jugant amb una consola.
Un total de 15,8 milions de persones juga als videojocs de manera regular al nostre país, el que representa un 44% de la població espanyola. L'Associació Espanyola del Videojoc (AEVI) indica que hi ha un nombre més gran de jugadors en població infantil i adolescent i una major freqüència d'ús entre els nois que entre les dones Destacant especialment els usuaris adolescents o preadolescents d'entre 11 i 14 anys; el 79% juga habitualment a videojocs de qualsevol tipus. Se sap que un 21% dels joves a Espanya d'entre 14 i 18 anys abusa de les noves tecnologies L'AEVI va constatar el 2017 que 12 milions dels jugadors espanyols de videojocs reconeixen que juguen amb una periodicitat setmanal, invertint-hi una mitjana de 6,6 hores.
desconect@
barcelona
- Berlinès 13-15, 08022 Barcelona
- Consulta gratuïta
- 936 836 965

desconect@
madrid
- Matías Turrión 6, 28043 Madrid
- Consulta gratuïta
- 910 376 107

desconect@
málaga
- Rosa García Ascot 2, 29190 Málaga
- Consulta gratuïta
- 952 039 438
