El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense (TDA/H) és un trastorn d’origen neurobiològic que es pot manifestar en totes les edats encara que a l’etapa infantojuvenil és el principal moment en què es visibilitza. L’adolescent amb TDA/H té moltes dificultats per establir un ordre de prioritats correctament entre els estímuls. Això fa que davant de qualsevol estímul irrellevant, la seva atenció es dispersi i es vegi alterada. Aquesta dificultat més gran per processar estímuls, i no la mandra ni la desgana, pot fer que es desmotivin davant les tasques acadèmiques.
Si s’hi afegeix el component d’hiperactivitat, a més:
Aquest trastorn està relacionat amb un mal funcionament de certes regions cerebrals i afectacions als nivells de neurotransmissors cerebrals, concretament de noradrenalina i dopamina. Encara que els símptomes no semblin tenir molta gravetat, els adolescents amb TDA/H poden patir problemes associats com:
És per això que és molt important que es detecti el TDA/H de forma primerenca i es comenci la intervenció com més aviat millor. La intervenció precoç és un dels factors més determinants de bon pronòstic.


