Especialistes en el tractament de trastorns alimentaris en adolescents

Els Trastorns de Conducta Alimentària (en endavant TCA), són trastorns psicològics que provoquen alteracions en la conducta alimentària. Les persones amb aquesta patologia poden tenir preocupació amb el pes, per la imatge corporal i per l’alimentació. Aquestes malalties generen seqüeles físiques, socials i psicològiques greus i en casos extrems, provocar la mort.

Als nostres hospitals de dia Desconect@ de Barcelona i Madrid, comptem amb un equip multidisciplinari, per a poder treballar els factors genètics, biològics, de personalitat, familiars i socioculturals que es veuen afectats en la vida d’aquests pacients.

Quins són els símptomes d'un TCA?

La detecció precoç d’un TCA pot evitar un mal major tant a nivell emocional com físic. Malgrat la detecció d’aquest tipus de trastorn no és senzilla, és molt important fer èmfasi a possibles senyals d’alerta:

Tipus de Trastorns de Conducta Alimentària (TCA)

Anorèxia nerviosa (A/N)

Es caracteritza per una por intensa a guanyar pes, obsessió pel menjar, i una alteració de la percepció del propi cos. En el cas de les dones, a causa del pes significativament baix, pot aparèixer amenorrea (pèrdua de la menstruació). Existeix un desig de continuar baixant pes, fins i tot estant per sota del pes sa per altura, i realitzen procediments per a aconseguir-lo (dieta restrictiva, hiperactivitat, conductes purgatives – en el cas d’AN purgativa).

Bulímia nerviosa (BN)

La bulímia nerviosa es caracteritza per episodis recurrents de fartaneres (ingesta insaciable i incontrolada) compensada amb vòmits i per una gran inestabilitat emocional. Senten una sensació de falta de control del que ingereixen durant l’episodi de fartanera.

Mostren preocupació excessiva pel pes i cos. No es produeixen necessàriament alteracions en el pes.

Trastorn per fartanera (TA)

En el trastorn per fartanera es donen episodis recurrents de fartaneres, però a diferència de la bulímia, no existeixen comportaments compensatoris associats. Acaba derivant a problemes de sobrepès o obesitat.

Trastorn de la conducta alimentària no especificat (TCANE)

És un trastorn de l’alimentació que no compleix amb els criteris per a diagnosticar un TCA específic (AN, BN i TA). Actualment són els trastorns alimentosos més freqüents. Apareixen símptomes similars a la AN, BN o TA però de manera incompleta, encara que menys greu.

Preguntes freqüents sobre el TCA

Els Trastorns de la Conducta Alimentosa (TCA) formen un conjunt de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada de la ingesta alimentària i/o l’aparició de comportaments així mateix inapropiats dirigits a controlar el pes. Es tracta de malalties mentals greus, amb afectacions físiques i psicològiques que posen en alt risc la salut de les persones que les pateixen. Es distingeixen diverses categories clíniques: anorèxia nerviosa (AN), bulímia nerviosa (BN), trastorn per fartanera (TA) i trastorns de la conducta alimentària no especificada (TCANE).

L’etiologia dels TCA és múltiple i poc coneguda. Així i tot, s’han identificat alguns factors predisponentes i desencadenants que s’associen de manera notable amb l’aparició d’aquests TCA.

  • Baixa autoestima.
  • Un estil de personalitat perfeccionista, pensament amb excessiva rigidesa (inflexibilitat per a fer canvis)
  • Pressió del conjunt d’iguals, la família, els mitjans de comunicació, la moda o bé la indústria dietètica, com la realització de dieta sense seguiment pel professional sanitari.
  • Factors socioculturals (models familiars, antecedents familiars de salut mental, conductes alimentàries atípiques a la família).

D’altra banda, existeixen situacions aclaparadores, estressants o bé que suposen complexitat per a la persona que també s’associen a l’aparició de TCA (abusos sexuals i/o físics, crítiques del físic, crisis vitals).

Els TCA són complexos i tenen un origen multifactorial.

La família es veu directament afectada per aquesta patologia i és essencial que rebi suport per a evitar conductes perjudicials que puguin sostenir i/o empitjorar el trastorn.

Sense ser “la causa” que ha generat el trastorn, cada família pot cometre errors sense tenir pretensió i aquests no són una elecció. Cada mare i cada pare dona el millor de si en la mesura de les seves possibilitats. És essencial que la família senti que no és el culpable del problema, però que siguin conscients que el seu paper és essencial en el tractament d’un TCA, en tant que la seva actitud enfront del problema pot facilitar o bé complicar els avanços que el pacient va efectuant.

L’equip terapèutic és el que valora si és possible que segueixi amb els seus estudis, i dependrà de la gravetat dels símptomes del pacient. L’objectiu és que el pacient segueixi amb les seves activitats quotidianes amb la màxima normalitat, és per això que, si s’han hagut d’interrompre els estudis, s’intentarà la reincorporació al més aviat possible. Sempre es treballa en col·laboració amb l’institut/col·legi per a fer possible l’avaluació acadèmica.

La durada del tractament d’un TCA depèn del temps d’evolució de la malaltia i de la deterioració física i psicològica que presenti el pacient al començament del tractament. Dependrà també del suport familiar amb el qual compta l’adolescent.

Es tracta de patologies molt complexes, ja que els tractaments no són curts. En aquest aspecte cobra vital importància la consciència del pacient respecte a la seva malaltia i la determinació amb què l’afronta per a curar-se.

A Desconect@ oferim un tractament multidisciplinar. El nostre equip està format per metges, psicòlegs, pedagogs, terapeutes ocupacionals i nutricionistes per a un abordatge complet.

Per descomptat. Grans tecnològiques han desenvolupat plataformes perquè els jugadors hi interactuïn mentre juguen, coneguts i desconeguts amb el risc que ella implica.

El teu fill veurà vídeos d’altres jugadors jugant (fins i tot referents actuals com els Youtubers), això genera més necessitat de jugar.
Una porta oberta al joc d’atzar: L’últim informe de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions, del 2018, recollia que un 82% dels joves entre 14 i 18 anys havia jugat a videojocs a l’últim any, la meitat d’ells setmanalment, i la gran majoria una mitjana de dues hores al dia. Tres de cada deu afirmaven haver gastat diners en el joc per millorar la seva posició, personatge, accessoris o imatge. I el 6% del total presentaria un potencial trastorn per l’ús de videojocs.

Dades sobre trastorns alimentaris en adolescents

Els últims estudis apunten al fet que un 5% de la població Espanyola d'entre 12 i 21 anys d'edat, pateix un Trastorn de la conducta alimentària (segons ACAB-Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia).

9 de cada 10 casos són dones.

Només entre el 5-10% dels afectats són homes (prevalença de bulímia i síndrome de fartanera).

Les formes més lleus dins de l'espectre TCA tenen una prevalença entre el 11-16%.

L'edat d'inici de l'Anorèxia Nerviosa se situa entre els 13 i els 18 anys. Cada vegada hi ha més casos en nenes pre-púbers i en dones adultes.

L'edat d'inici en la Bulímia acostuma a ser entre els 18 i els 25 anys.

El 78% dels adolescents que acudeixen a consulta amb problemes de sobrepès i obesitat per estrès escolar, inseguretat, problemes interpersonals i depressió es diagnostiquen per Trastorn per Fartanera.

Beneficis Programa Desconect@

Programa pioner de TCA

Mètode capdavanter d'alta eficàcia i amb una gran satisfacció per part dels nostres pacients.

Equip multidisciplinar

Especialistes de tota mena (professors, psicòlegs, psicopedagogs…) per poder cobrir qualsevol necessitat durant el tractament.

Barcelona i Madrid

Disposem d'hospitals de dia totalment adaptats per a abastar qualsevol situació relacionada aquest tipus de trastorns.

profesor-y-alumnos-desconecta-madrid

Testimonis Programa Desconect@

Marc Masip | Director de Desconect@

Marc Masip és psicòleg i expert en addicció a les Noves Tecnologies, a més de ser el director de Desconect@, amb un programa pioner nascut el 2012 per aprendre a fer un bon ús de les noves tecnologies sense deteriorar les nostres relacions personals i sense crear-nos dependències o addiccions.

Imparteix conferències a escoles i instituts d’ESO i batxillerat, a Espanya i a l’estranger. A més, organitza campamentsi té una unitat especial per escolaritzar joves que per la seva addicció no poden assistir a una formació reglada.

Marc Masip Programa Desconect@

desconect@ barcelona

desconect@ madrid