Trastorns alimentaris (TCA)

Els Trastorns de la Conducta Alimentosa (TCA) formen un conjunt de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada de la ingesta alimentària i/o l’aparició de comportaments així mateix inapropiats dirigits a controlar el pes. Es tracta de malalties mentals greus, amb afectacions físiques i psicològiques que posen en alt risc la salut de les persones que les pateixen. Es distingeixen diverses categories clíniques: anorèxia nerviosa (AN), bulímia nerviosa (BN), trastorn per fartanera (TA) i trastorns de la conducta alimentària no especificada (TCANE).

L’etiologia dels TCA és múltiple i poc coneguda. Així i tot, s’han identificat alguns factors predisponentes i desencadenants que s’associen de manera notable amb l’aparició d’aquests TCA.

• Baixa autoestima.
• Un estil de personalitat perfeccionista, pensament amb excessiva rigidesa (inflexibilitat per a fer canvis)
• Pressió del conjunt d’iguals, la família, els mitjans de comunicació, la moda o bé la indústria dietètica, com la realització de dieta sense seguiment pel professional sanitari.
• Factors socioculturals (models familiars, antecedents familiars de salut mental, conductes alimentàries atípiques a la família).

D’altra banda, existeixen situacions aclaparadores, estressants o bé que suposen complexitat per a la persona que també s’associen a l’aparició de TCA (abusos sexuals i/o físics, crítiques del físic, crisis vitals).

Els TCA són complexos i tenen un origen multifactorial.

La família es veu directament afectada per aquesta patologia i és essencial que rebi suport per a evitar conductes perjudicials que puguin sostenir i/o empitjorar el trastorn.

Sense ser “la causa” que ha generat el trastorn, cada família pot cometre errors sense tenir pretensió i aquests no són una elecció. Cada mare i cada pare dona el millor de si en la mesura de les seves possibilitats. És essencial que la família senti que no és el culpable del problema, però que siguin conscients que el seu paper és essencial en el tractament d’un TCA, en tant que la seva actitud enfront del problema pot facilitar o bé complicar els avanços que el pacient va efectuant.

L’equip terapèutic és el que valora si és possible que segueixi amb els seus estudis, i dependrà de la gravetat dels símptomes del pacient. L’objectiu és que el pacient segueixi amb les seves activitats quotidianes amb la màxima normalitat, és per això que, si s’han hagut d’interrompre els estudis, s’intentarà la reincorporació al més aviat possible. Sempre es treballa en col·laboració amb l’institut/col·legi per a fer possible l’avaluació acadèmica.

La durada del tractament d’un TCA depèn del temps d’evolució de la malaltia i de la deterioració física i psicològica que presenti el pacient al començament del tractament. Dependrà també del suport familiar amb el qual compta l’adolescent.

Es tracta de patologies molt complexes, ja que els tractaments no són curts. En aquest aspecte cobra vital importància la consciència del pacient respecte a la seva malaltia i la determinació amb què l’afronta per a curar-se.

A Desconect@ oferim un tractament multidisciplinar. El nostre equip està format per metges, psicòlegs, pedagogs, terapeutes ocupacionals i nutricionistes per a un abordatge complet.

Per descomptat. Grans tecnològiques han desenvolupat plataformes perquè els jugadors hi interactuïn mentre juguen, coneguts i desconeguts amb el risc que ella implica.

El teu fill veurà vídeos d’altres jugadors jugant (fins i tot referents actuals com els Youtubers), això genera més necessitat de jugar.
Una porta oberta al joc d’atzar: L’últim informe de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions, del 2018, recollia que un 82% dels joves entre 14 i 18 anys havia jugat a videojocs a l’últim any, la meitat d’ells setmanalment, i la gran majoria una mitjana de dues hores al dia. Tres de cada deu afirmaven haver gastat diners en el joc per millorar la seva posició, personatge, accessoris o imatge. I el 6% del total presentaria un potencial trastorn per l’ús de videojocs.