Quan parlem de límits en l’educació, primer hem de reflexionar sobre el patró de criança que vam tindre nosaltres mateixos quan vam ser eixos adolescents. Probablement, de manera inconscient, reflectim aquest patró en l’educació dels nostres fills i filles. Per això, en el cas de les famílies amb dues figures parentals, comunicar entre elles les vivències que van tindre respecte als límits beneficiarà a l’hora de fer convergir un sol estil de criança conscient.
Per què és important posar límits?
Igual que en un partit esportiu hi ha una sèrie de regles que s’han de complir per a poder jugar i anar millorant, en la vida passa el mateix. Els límits són imprescindibles i necessaris perquè ensenyen a les persones les normes del joc i els transmeten seguretat per a poder desenvolupar-se de manera saludable. Imagina’t jugant un partit d’un esport que no coneixes les normes, en el qual les regles a vegades són unes i altres vegades i les conseqüències als diferents moviments són també arbitràries. Et sentiries completament perdut. Per a evitar eixa por o inseguretat hem d’allunyar-nos de l’educació en límits inconsistents, autoritaris i arbitraris.
L'adolescència i la necessitat d'autonomia
L’adolescència és una època de separar-se progressivament dels pares i mares i desenvolupar una major autonomia, reafirmant-se en l’individu que són i seran. Comporta en nombroses ocasions situacions de conflicte fruit d’eixa necessitat de diferenciació. No obstant això, els límits continuen aportant seguretat, a pesar que no estiguin d’acord amb aquests. La nostra responsabilitat com a educadors no és aconseguir que l’adolescent aprovi el límit, sinó fer que el compleixi.
Implementació assertiva i consistent de límits
Durant molt de temps, l’educació quant a límits s’ha dirigit a controlar al fill o filla des de la por, l’amenaça i els crits. Aquestes estratègies no aporten res al desenvolupament dels adolescents, ja que no apel·len a una etapa vital de desenvolupament de l’autonomia. Podem posar els límits i les conseqüències als mateixos de manera prèvia als esdeveniments, sense necessitat d’usar aquestes estratègies que danyen la relació. No obstant això, en moltes ocasions ens desplacem a l’altre extrem posant límits inconsistents, sent la por sovint el causant. Por de danyar la relació, por a la reacció davant el límit o por d’estar equivocant-se amb aquest.
Per a posar límits saludables primer hem de reflexionar sobre què és el que necessita l’adolescent en qüestió en aquest moment de la seva vida, quines són les necessitats de la seva etapa vital, quines són les seves necessitats si és el cas particular. Hem de preguntar-nos si, quan posem un límit, aquest naix de les seves necessitats o de les nostres. També si nosaltres complim eixe límit que li estem demanant.
Una vegada tinguem aquesta part clara, transmetre eixos límits de manera assertiva, segura i implementar-los de manera consistent. No és necessari que existeixin tants límits que l’adolescent no pugui ni moure’s. Normes poques, però rellevants i consistents.
Com hem comentat, l’adolescent confrontarà el límit o fins i tot intentarà saltar-s’ho. En aquesta etapa entra en joc la negociació. Podem negociar amb l’adolescent on situem eixe límit, però no l’existència d’aquest. L’adolescent ens demanarà una major autonomia o llibertat i podem cedir-la, entregant-li al seu torn una responsabilitat associada.
En resum ...
1. És important conèixer la nostra relació passada i present amb els límits a l’hora d’establir límits a altres persones i més quan exercim una responsabilitat educativa.
2. Els límits concreten les “normes de joc” i transmeten seguretat.
3. No és necessari que els adolescents valoren els límits que els posem, necessiten confrontar-los en el seu procés de diferenciació. La nostra responsabilitat és que eixos límits es compleixin.
4. La inconsistència en els límits establits provoca confusió.
5. Les estratègies autoritàries i les que infonen por o xantatge emocional comporten un mal en la relació i no fomenta l’autonomia de l’adolescent.
6. Abans de posar un límit, hem de reflexionar sobre quin és l’objectiu del mateix i si persegueix aportar una cosa important a l’adolescent en qüestió.
7. No és qüestió d’establir molts límits, sinó que els que s’estableixin siguin coherents i consistents.
8. La negociació és una eina beneficiosa amb adolescents, però en atorgar una major llibertat hem d’afegir una responsabilitat associada.



