Més enllà de la taula: La família en els Trastorns de la Conducta Alimentària

Familia trastorno conducta alimentaria

Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) afecten un nombre significatiu de persones a tot el món. En concret, s’estima que 1 de cada 20 adolescents espanyols pateix anorèxia, bulímia o trastorn per fartada; trobant-se els TCA entre les 3 malalties cròniques més freqüents entre els joves (Societat Espanyola de Metges Generals i de Família, 2018). Es tracta d’un problema de salut mental que genera un impacte significatiu en el benestar físic, psicològic i emocional de la persona que el pateix (Le Grange & Lock, 2007).

La rellevància dels TCA i la detecció precoç

Aquestes preocupants xifres ens revelen la necessitat de conèixer més i conscienciar a la nostra societat sobre els TCA. És sabut que, en aquests casos, la detecció precoç és imprescindible per a intervindre de manera efectiva i evitar complicacions futures greus. Per això, és essencial que els professionals de la salut, educadors i familiars estiguin atents i puguin ajudar a actuar al més prompte possible. Els principals indicadors que podrien suggerir un possible TCA, serien: obsessió pel menjar, pes, i imatge corporal, variacions dràstiques en els hàbits alimentaris i conductes restrictives o compulsives relacionades amb l’alimentació. Sovint, també experimenten canvis en l’estat anímic i una baixada significativa del rendiment escolar, juntament amb una tendència a l’aïllament i a evitar situacions socials on pot haver-hi menjada involucrada.

Impacte i Complicacions dels TCA

La principal problemàtica en aquests casos és que si no ho tractem i controlem com més prompte millor , es poden desenvolupar problemes psicològics i deterioració tan intel·lectual com en el pensament i percepció (Martínez et al., 2003). A més, s’han observat alteracions biològiques a conseqüència de la desnutrició i de les conductes purgatives, així com afectacions a nivell social (Espina, 2005; Vallejo, 2023).

Estratègies de tractament i el paper de la família

La realització periòdica d’avaluacions mèdiques i psicològiques pot ajudar a identificar aquest tipus de dificultats en etapes primerenques, permetent un accés més ràpid al tractament adequat i millorant les possibilitats de recuperació. Tanmateix, això no és l’única cosa que ens pot ajudar.

La literatura ens indica que els TCA tenen múltiples causes, sent la família un dels factors a considerar, motiu pel qual és fonamental analitzar i estudiar el sistema familiar de l’individu que pateix el trastorn (Whittingslow, 2013). És per aquesta mateixa raó, que el paper de la família és important no solament en la prevenció, sinó també al llarg de tot el procés de recuperació. Els pares, mares i cuidadors de l’adolescent han de ser aliats actius, brindant suport emocional, fomentant hàbits saludables i promovent una imatge corporal positiva en la llar. És per aquest precís motiu, que a més de la teràpia individual, la teràpia familiar exerceix un paper crucial en el procés de recuperació.

Quan un membre de la família desenvolupa un TCA, també es genera un impacte significatiu en els altres membres. Els diferents integrants del sistema familiar poden experimentar ansietat, estrès i/o culpa al llarg del procés de recuperació de l’adolescent (Couturier et al., 2013). Trobem estudis en els quals s’ha observat que els símptomes alimentaris dels adolescents permetien desviar el focus dels vertaders conflictes que tingués una família (Martínez et al. 2013). Per aquest motiu, hem d’involucrar-la en el tractament, ja que la seva presència ajuda a abordar dinàmiques familiars disfuncionals que poden contribuir al desenvolupament i manteniment dels trastorns alimentaris.

Pilars fonamentals del TCA

Ara bé, com fer-ho? Són quatre els pilars del tractament: la psicoteràpia individual, teràpia psicoeducacional familiar i individual, teràpia familiar i vincular, i les teràpies biològiques específiques (Chandler, 2005).

En aquesta línia, els membres de la família poden proporcionar suport emocional, fomentar un ambient segur i compassiu, i participar activament en el procés terapèutic de l’adolescent (Eisler et al., 2007). Tot això, a través de la teràpia familiar, en la qual no situem el problema en l’individu que el pateix, sinó en les relacions interpersonals que té (Treasure et al., 2020).

Concloem, doncs, que la família exerceix un paper fonamental en el tractament dels TCA. La seva participació en el procés terapèutic millora els resultats a llarg termini i promou la recuperació completa de l’adolescent afectat.

Necessites més informació sobre com tractar el TCA en família?

Et truquem

Omple el formulari i ens posarem en contacte amb tu