Com tots sabem, la música sempre ha sigut part fonamental i crucial en la societat, tant com element descriptiu dels temps en els quals vivim, com una potent eina d’expressió. La música ens ha acompanyat des que concebem la vida, però si en alguna cosa juga un paper fonamental, eixe és, sense cap dubte, en l’adolescència.
Aquesta etapa de la vida és en la qual els adolescents necessiten reafirmar-se, construir la seua identitat, diferenciar-se de la resta, però alhora voler sentir-se part d’un grup, un igual entre iguals. Busquen encaixar, encara que intenten el contrari, i és la música un dels instruments que utilitzen per a això. En aquest article no ens centrarem en la creació de la música per part dels adolescents, que compta amb un elevat nombre de beneficis (com la creació, composició, liricidad, sintonia, ritme, expressió…). En aquest article ens centrarem en els adolescents com a receptors d’eixa música, com els afecta, i què podem fer sobre aquest tema.
La música, molt més que unes notes
En primer lloc, cal tindre en compte que, a eixa edat, els adolescentsconnecten amb la música pel seu ritme, les seues lletres, i les seues pròpies experiències, a més del vincle social que es genera arran de tot això. Hi ha moltes amistats que poden iniciar-se arran d’una cançó, d’un cantant o un grup. Quantes vegades haurem considerat millors amics als fans incondicionals d’un artista al qual nosaltres també estimàvem? I això no té gens de negatiu, al contrari.
Tanmateix, hui dia, en un món tan globalitzat, la música que els pot arribar no sempre és la millor, o la que nosaltres, com a pares i educadors, esperem. En l’actualitat, els missatges que els arriben als joves, o a la gran majoria d’ells, es resumeixen en plaers instantanis, immediatesa, superficialitat, violència, abús, ira, sexe… és a dir, els exposen a missatges negatius constantment, que a vegades poden distar molt de la seua realitat, i fins i tot modificar els seus valors i la seua conducta, ja que estan en ple procés de formació.
"Encara que pugui semblar contradictori, la manera en què l'adolescent construeix una identitat pròpia i distintiva consisteix a imitar als seus ídols, ja que aquests suposen una representació de com li agradaria ser, i es veu reflectit en els valors que transmeten. Així doncs, encara que en teoria busquen ser irrepetibles en una certa manera, en la pràctica el que fan és substituir el model familiar per un altre."
Ruiz Rodriguez, Á. (2015). The Role of Music in the Construction of an Identity during Adolescence: Tell me what you listen to and I will tell you who you are. Revista de Musicología SINERIS, 22, 9.
I així és on entra en joc el paper de la família, tan fonamental en totes les etapes de la vida, però sobretot en aquesta. L’acompanyament és la clau i, encara que és molt difícil, per no dir impossible, controlar en tot moment el que fan els nostres fills, tindre una comunicació oberta, sense prejudicis, i intentant-nos posar en el seu lloc, pot ser de molta ajuda.
Les xarxes socials no són dolentes de per si mateix, l’important és saber utilitzar-les al nostre favor, per a ajudar-nos a ser millors, i no simplement a crear estereotips que la societat, sobretot als joves, els marca el que està de moda i el que no. Tenim el poder per a compartir les nostres experiències amb ells, mostrar-los altres opcions o alternatives, i, sobretot, actuar com a models positius i a seguir. Educar en els mitjans de comunicació, controlar (sense ser intrusius) el que veuen i el que escolten, fomentar un consum responsable i el diàleg sobre temes que els preocupen, poden ser alternatives per a evitar que caiguin en el parany del superflu i l’estereotipat.
“Recorden que serem nosaltres els xiquets de hui els qui farem del món futur un lloc millor i més feliç.”
Michael Jackson
Així doncs, la millor manera de previndre l’impacte de la música en els adolescents, és l’acompanyament, l’enteniment i la comunicació.



