El progrés tecnològic es permet només quan els seus productes poden aplicar-se d'algun mode a disminuir la llibertat humana.
George Orwell
Actualment, no podem parlar un canvi tecnològic, ja que el “tsunami pantallístic”, ens ha canviat per complet la manera de relacionar-nos. Costa pensar en la velocitat d’aquest canvi tecnològic sobre la base del nivell cultural el qual ha fet que no pareixen de produir-se noves formes de comunicació, rols, identitats i sobretot noves formes de violència i assetjament en la xarxa. Internet ha aconseguit reinventar-se quant a la infinitat de processos que permet adaptar i adoptar, per a això les pantalles s’han convertit en el canal pel qual els adolescents adquireixen, assimilen i visualitzen continguts per als quals no estan preparats ni madurament ni psicològicament.
Les noves generacions ja no són natius digitals, sinó que la utilització de pantalles al llarg de la seva infància ha portat al fet que neixin ja amb una identitat digital formada i en un món en el qual no estan preparats per a enfrontar-se sense la deguda educació en temps i límits en edats. Veiem, per tant, que el desenvolupament i la utilització de les noves tecnologies, fa que l’ús del mòbil i de les mateixes xarxes socials, a través de les diferents pantalles generen un repte educatiu i tecnològic per als adolescents actuals.
El Govern de la ciutat de Nova York ha sigut el primer a presentar una demanda formal contra les empreses propietàries de les diverses plataformes socials per provocar una crisi de salut mental juvenil. Com afirma Mireia Cabero:
“S’evadeixen en les pantalles perquè el fonc de fora els exigeix esforç, atenció, assumir responsabilitats i gestionar frustracions. La seva actitud davant la vida és la suma del futur poc esperançador i d’una realitat paral·lela (la realitat a través de la pantalla), on ells trien evadir-se mitjançant el plaer de consumir, alguna cosa que els suposa 0 esforços, 0 paciència i on viuen relacions irreals.»
Docents i família tenen una responsabilitat quant als aspectes externs o bé de detecció i prevenció de l’ús abusiu de pantalles, ja que no es tracta que sàpiguen intervindre, sinó també que sàpiguen prohibir i limitar. Quant als docents, és important que quant a l’ús/abús de pantalles sàpiguen visualitzar els canvis i aspectes que fan referència als referits quant a canvis amb:
Hàbits del mateix alumnat (faltes, assistències a classe, desmotivació, abandó d’activitats, modificació d’hàbits, somni…).
Relacions (grups d’iguals nous, escassa comunicació, pors infundades…).
Canvis psicosomàtics i en l’estat d’ànim (canvis oscil·lants d’humor, aïllament, tristesa continuada, explosions d’agressivitat).
La intervenció, per tant, part de diverses vies, en les quals la família és agent de detecció i canvi, i aquesta hagi d’actuar per a mantindre:
- Normes i límits.
- Conèixer les relacions socials del seu fill.
- Educar en l’empatia i respecte.
- Donar petites responsabilitats.
- Parlar obertament del que és l’assetjament.
- Informar-se dels seus hàbits i rutines.
- Observar les mateixes conductes i hàbits del seu fill.
En Desconect@, com a Hospital de Dia referent per a tractar aquesta addicció, hem de centrar-nos en la intervenció (psicòlegs, educadors, terapeutes familiars), som per tant, els encarregats de treballar aquestes emocions produïdes pel mateix abús de pantalles i conèixer la mateixa història personal de l’adolescent que acudeix en demanda d’ajuda, explorant i treballant amb el/ella les dificultats i mal psicològic que s’ha produït, quan així poder tornar a recuperar la seva autoestima i estat emocional per a afrontar les següents demandes i reptes de la vida.



