Ansietat matemàtica, conscienciació i tractament

Qui no ha patit en el col·legi o en l’institut per una assignatura que se li ennuegava? Tocar la flauta davant de tots en la classe de Música, passar el test de Cooper en Educació Física o memoritzar els verbs irregulars en anglès són alguns exemples de patiments que tots hem passat, encara que cap record causa tant de neguit com el d’haver d’eixir a la pissarra per a resoldre un problema de Matemàtiques.

L’ansietat matemàtica és un fenomen psicològic que es manifesta com una reacció de temor, incomoditat o estrès enfront de situacions relacionades amb les Matemàtiques. Els estudiants que experimenten ansietat matemàtica poden sentir tensió, impotència, desorganització mental, paràlisi i fins i tot atacs de pànic quan s’enfronten a tasques que involucren números, equacions o problemes matemàtics. Els símptomes s’accentuen quan a més se’ls examina d’aquestes tasques o se’ls força a explicar oralment enfront d’un col·lectiu procediments o operacions.

Aquesta ansietat és més que simplement no gaudir les Matemàtiques; és una resposta emocional intensa que pot afectar significativament el rendiment acadèmic i l’autoestima. L’ansietat matemàtica pot sorgir en qualsevol etapa de la vida, afecta a qualsevol gènere i condició social.

Les causes que es remenen són molt diverses. L’estudiant pot haver patit una experiència prèvia negativa, com sentir-se ridiculitzat davant dels companys per no entendre un concepte. Pot sentir una pressió acadèmica molt elevada per complir amb les expectatives de la família. Pot faltar-li confiança en les habilitats pròpies i témer el judici social, perquè es té la percepció que un no és prou llest o bo per a entendre-les.. El enfoque solo en los resultados o en el rendimiento y no en el proceso es otra causa que genera tensión y frustración, ixí com creences culturals i de gènere que reforcen la idea que les Matemàtiques són només per a xics o per a altes capacitats. El perfeccionisme i l’autoexigència no permeten a un estudiant ansiós cometre errors o deixar un problema sense resoldre. La falta de suport emocional, de temps o de recursos per a abordar les dificultats incrementen el malestar, així com la dificultat per a entendre la naturalesa abstracta d’aquesta ciència i la seva (des)connexió amb la vida quotidiana.

És important destacar que l’ansietat matemàtica no és el mateix que la discalcúlia, però pot tindre impactes similars. No és un trastorn d’aprenentatge, però pot afectar el rendiment i fins i tot estendre’s a altres àrees de la vida, creant un ampli vincle de confiança i benestar general de cada estudiant.

El reconeixement primerenc i les estratègies per a abordar l’ansietat matemàtica són fonamentals per a ajudar les persones a superar aquest desafiament emocional i millorar el seu acompliment acadèmic, a més de dotar-los de majors oportunitats professionals i preparar-los per als desafiaments del demà. No ens oblidem que les habilitats matemàtiques són fonamentals en moltes situacions de la vida, des de la gestió financera fins a la resolució de problemes quotidians. Superar l’ansietat matemàtica prepara a les persones per a abordar el futur de manera més efectiva.

Algunes propostes per al tractament de l’ansietat matemàtica són:

1. Identificar l'origen de l'ansietat.

Rememorar situacions viscudes amb amargor o reflexionar sobre el moment en el qual va començar l’aversió cap als números.

2. Canviar la perspectiva i desmuntar els mites que ens han inculcat des de petits.

Parlar d’elles en sentit positiu, destacant la seva utilitat i rellevància. En lloc de veure-les com un obstacle insalvable, tindre-les com un desafiament emocionant, apte per a qualsevol. El cervell és un òrgan increïble capaç decoses sorprenents, independentment de l’edat, el gènere o la genètica. Aquesta creença empodera a molts estudiants i els ajuda a entendre que només cal trobar l’enfocament adequat per a entendre millor cada concepte.

3. Apostar per la creació d'entorns.

Entorns d’aprenentatge segurs, de confiança i respecte mutu, perquè els estudiants no se senten jutjats ni s’atabalen per cometre errors.

4. Fer matemàtiques a casa des de xicotets perquè es vegin com una cosa familiar i accessible.

Per exemple, comptar cotxes, parlar de fraccions mentre es cuina, sumar el compte del restaurant i calcular una propina junts, parlar sobre patrons i formes, mesurar les coses amb una regla, comparar els preus dels articles a la botiga, comentar gràfics estadístics…

5. Practicar regularment

La pràctica constant augmenta la familiaritat i la confiança en l’assignatura, a més de reduir el nivell d’errors de càlcul.

6. Alliberar la memòria de treball.

Si l’ocupem a frenar els pensaments negatius recurrents, els nervis, els bloquejos o el plor, inevitablement el rendiment per a resoldre un problema es veurà minvat. La respiració profunda, el canvi de focus atencional, escriure els temors amb anticipació o relativitzar els resultats negatius són alguns trucs per a deixar a la memòria dedicar-se al que li toca.

7. Buscar ajuda i suport de professors, companys de classe o terapeutes.

A vegades, entendre un concepte des d’una perspectiva diferent pot fer una gran diferència. Cada estudiant té un estil d’aprenentatge particular, és molt útil conèixer les regles mnemotècniques que usen uns altres, autoinstruccions de resolució de problemes, etc.

8. Relacionar les matemàtiques amb la vida quotidiana.

S’aprèn més fàcilment allò que connecta amb un mateix a nivell emocional o intel·lectual. Trobar aplicacions pràctiques de conceptes matemàtics en la vida diària i cridar l’atenció sobre ells ajuda a establir aquestes connexions.

9. Reconèixer i celebrar cada petit assoliment.

Això enforteix la confiança i motiva per a continuar millorant.

10. Acceptar els errors com a part del procés.

Els errors són oportunitats d’aprenentatge. Cal canviar la perspectiva cap a ells i utilitzar cada error com una oportunitat per a millorar.

Necessites més informació sobre els serveis en Desconecta?

Et truquem

Omple el formulari i ens posarem en contacte amb tu