Especialistes en tractaments d'addicció als videojocs

La Organització Mundial de la Salut (OMS) ha inclòs l’addicció als videojocs com a trastorn mental. Aquesta addicció provoca un increment del desig de jugar i una substitució dactivitats per estar enganxat a la pantalla.

Quins són els símptomes de l'addicció als videojocs en adolescents?

El que és més complicat, en la majoria de casos, és detectar l’addicció del nostre fill/a. I és que, sovint, no és senzill distingir entre una pràctica habitual o una cosa molt puntual.

Aquests són els principals símptomes que causen l’addicció als videojocs:

Conseqüències de l'addicció als videojocs

Beneficis Programa Desconect@

Programa pioner

Mètode capdavanter d'alta eficàcia i amb una gran satisfacció per part dels nostres pacients.

Equip multidisciplinar

Especialistes de tota mena (professors, psicòlegs, psicopedagogs…) per poder cobrir qualsevol necessitat durant el tractament.

Barcelona i Madrid

Disposem d'hospitals de dia totalment adaptats per a abastar qualsevol situació relacionada amb aquesta mena de trastorns.

Com és el tractament d'addicció als videojocs en adolescents?

Desconect@ ha creat el primer tractament a nivell mundial per a addictes als videojocs (2012). S’hi detecta la causa del malestar, s’elimina el joc i es donen les eines familiars, socials, emocionals i acadèmiques necessàries per a un futur més ben forjat.

Preguntes freqüents sobre l'addicció als videojocs

Sens dubte. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha reconegut l’addicció als videojocs com a trastorn mental, sostenint que una minoria de jugadors podria desenvolupar un ús addictiu dels videojocs amb una simptomatologia similar a l’addicció a les drogues.

Ser addicte a alguna cosa et limita en la teva vida i genera problemes constants a nivell social, familiar i laboral. Quin tipus d’addicció? És el menys important.

En cas de necessitar-ho, sí. El malestar anterior al joc acostuma a ser el motiu per caure a l’addicció. Tinc un problema i no sé com afrontar-ho. Troba a la pantalla una evasió i relaxació. No penso en els meus problemes, em sento acceptat.

Quan elimines psicoterapèuticament el problema, desapareix la necessitat i la dependència.

El teu fill no perdrà amics o es quedarà sol. Al contrari, tindrà més habilitats socials reals (no a través d’una pantalla) que li faran saber-se desenvolupar millor en el seu grup d’igual.
El desenvolupament d’aquesta conducta problemàtica podria deure’s a un mecanisme d’afrontament davant problemes o dificultats socials dels adolescents. La baixa competència social seria un factor de risc per al desenvolupament d’addicció als videojocs.
Hem d’oferir alternativa a la diversió i ensenyar-li a gestionar emocions, frustracions i immediatesa.

No és difícil endevinar que els dissenyadors de videojocs volen que els usuaris juguin el màxim de temps possible per al seu propi benefici. Els generen L’OBLIGACIÓ DE JUGAR TOTS ELS DIES I ALTRES ESTRATÈGIES D’Enganxament.

La dopamina, el neurotransmissor conegut com l’hormona de la recompensa (o el plaer) augmenta la seva disponibilitat cerebral cada cop que algú guanya jugant. A aquest aspecte biològic se li poden unir altres factors de risc: la comunicació intrafamiliar, el temperament i la personalitat del jugador, la situació, la baixa autoestima, l’estil de vida sedentari, conflictes intrafamiliars, o les escasses alternatives d’oci sense pantalles.

Molts dels jocs actuals tenen missions diàries. Et demanen jugar cada dia per accedir als requisits per tenir un personatge millor, o més nivell.
La gran majoria de videojocs incorporen estratègies i recursos que tradicionalment són presents als jocs d’atzar, com són els cofres sorpreses o casinos. No hi ha retorn econòmic, però és una experiència i un aprenentatge de la dinàmica del joc d’atzar. Un adolescent no hauria de tenir contacte amb aquesta mena d’experiències.

El videojoc té una regulació: el codi PEGI, que orienta sobre edats i continguts. El Sistema PEGI (Pan European Game Information) és un mecanisme d’autoregulació dissenyat per la indústria per a dotar als seus productes d’informació orientativa sobre l’edat adequada per al seu consum.

És a dir, la pròpia indústria dels videojocs és qui posa l’edat recomanada….

Per descomptat. Grans tecnològiques han desenvolupat plataformes perquè els jugadors interactuin en elles mentre juguen, coneguts i desconeguts amb el risc que això implica.

El teu fill veurà vídeos d’altres jugadors jugant (fins i tot referents actuals com els Youtubers), això genera més necessitat de jugar.
Una porta oberta al joc d’atzar: L’últim informe de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions, del 2018, recollia que un 82% dels joves entre 14 i 18 anys havia jugat a videojocs a l’últim any, la meitat d’ells setmanalment, i la gran majoria una mitjana de dues hores al dia. Tres de cada deu afirmaven haver gastat diners en el joc per a millorar la seva posició, el seu personatge, els seus accessoris o la seva imatge. I el 6 per cent del total presentaria un trastornal potencial per l’ús de videojocs.

Marc Masip

Marc Masip

“Hi pot haver absentisme escolar, un nivell d'estrès i ansietat, estan més irritables o agressius, deixen de fer activitats quotidianes, de cuidar la seva higiene, menjar amb ordre, de vestir-se, de sortir i de tenir relacions socials. Deixen de fer allò que els beneficia... és progressiu, difícil de diagnosticar i altament perjudicial."

Menors d'edat jugant amb una consola.

Un total de 15,8 milions de persones juga als videojocs de manera regular al nostre país, el que representa un 44% de la població espanyola.

L'Associació Espanyola del Videojoc (AEVI) indica que hi ha un nombre més gran de jugadors en població infantil i adolescent i una major freqüència d'ús entre els nois que entre les dones.

Destacant especialment els usuaris adolescents o preadolescents d'entre 11 i 14 anys; el 79% juga habitualment a videojocs de qualsevol tipus. Se sap que un 21% dels joves a Espanya entre 14 i 18 anys abusa de les noves tecnologies

L'AEVI va constatar el 2017 que 12 milions de jugadors espanyols de videojocs reconeixen que juguen amb una periodicitat setmanal, invertint-hi una mitjana de 6,6 hores.

Marc Masip | Director de Desconect@

Marc Masip és psicòleg i expert en addicció a les Noves Tecnologies, a més de ser el director de Desconect@, amb un programa pioner nascut el 2012 per aprendre a fer un bon ús de les noves tecnologies sense deteriorar les nostres relacions personals i sense crear-nos dependències o addiccions.

Imparteix conferències a escoles i instituts d’ESO i batxillerat, a Espanya i a l’estranger. A més, organitza campamentsi té una unitat especial per escolaritzar joves que per la seva addicció no poden assistir a una formació reglada.

Marc Masip Programa Desconect@

Testimonis Programa Desconect@

Necessites ajuda amb l'addicció als videojocs?

desconect@ barcelona

desconect@ madrid